La pràctica educativa és complexa, en ella s’hi expressen múltiples factors, idees, hàbits pedagògics. Penso que Zabala el que intenta transmetre és que no tot és blanc o és negre sinó que el que proposa ell és que la seva teoria sigui un element més dins dels ja existents per a millorar la pràctica educativa.
Aquest article m’ha permès analitzar, aprendre i dissenyar amb exemples reals, com els dels professors Alba i Borja, les activitats que són més factibles per a l’aprenentatge dels alumnes. L’article ofereix uns instruments que m’han ajudat a interpretar el que passa a l’aula, conèixer millor el que es pot fer , perquè ho fem i com i acceptar el que s’escapa de les nostres possibilitats com a professors, saber quins mitjans es poden utilitzar per a millorar el que no funciona i generalitzar-ho.
De l’apartat de la funció social de l’ensenyament el que trobo que és més important és l’atenció a la diversitat de l’alumnat, s’ha d’utilitzar una forma d’ensenyament que vagi encaminada a les necessitats de l’alumne, segons les característiques de cada un d’ells s’ha d’establir un tipus d’activitat que construeixi un repte on l’alumne hi pugui arribar i després se li ha d’oferir ajuda per a superar-lo, de manera que mantingui l’interès per seguir treballant. Això és complicat d’aconseguir si no es coneixen els diferents graus de coneixement de cada alumne, saber què és el millor per a cada alumne i avaluar-lo d’una forma justa tenint com a fi que no perdin la motivació per esforçar-se dia a dia. I per aconseguir-ho hem de conèixer i buscar els diferents mitjans o formes d0intervenció que ens permetin donar una resposta adequada a les necessitats personals de tots i cadascun d’ells.
Vull posar èmfasi també el concepte de constructivisme, ja que integra una sèrie de principis que permeten comprendre la complexitat dels processos d’ensenyament-aprenentatge, i que s’articula en torn a l’activitat intel•lectual implicada en la construcció del propi coneixement; cada alumne depèn del seu nivell de desenvolupament i dels coneixements previs que ha anat construint , el que ha de fer el professor és intentar establir vincles entre els nous continguts i els coneixements previs. Zabala explica perfectament com podem aconseguir que els alumnes construeixin el seu aprenentatge.
El que he après llegint aquest article és que en l’educació tot ha de tenir una relació, per establir uns enfocaments adequats per ajudar als alumnes amb el seu procés de construcció de significats sobre els continguts, hem de fer un anàlisi molt complex per aplicar les formes d’intervenció a l’aula adequades per a cada alumne i crear els mitjans per arribar-hi, a part d’això hem de tenir en compte la organització dels continguts, el temps i l’espai adequats en cada moment.
No us feu professors, tot plegat és una feinada !!!
Aquest article m’ha permès analitzar, aprendre i dissenyar amb exemples reals, com els dels professors Alba i Borja, les activitats que són més factibles per a l’aprenentatge dels alumnes. L’article ofereix uns instruments que m’han ajudat a interpretar el que passa a l’aula, conèixer millor el que es pot fer , perquè ho fem i com i acceptar el que s’escapa de les nostres possibilitats com a professors, saber quins mitjans es poden utilitzar per a millorar el que no funciona i generalitzar-ho.
De l’apartat de la funció social de l’ensenyament el que trobo que és més important és l’atenció a la diversitat de l’alumnat, s’ha d’utilitzar una forma d’ensenyament que vagi encaminada a les necessitats de l’alumne, segons les característiques de cada un d’ells s’ha d’establir un tipus d’activitat que construeixi un repte on l’alumne hi pugui arribar i després se li ha d’oferir ajuda per a superar-lo, de manera que mantingui l’interès per seguir treballant. Això és complicat d’aconseguir si no es coneixen els diferents graus de coneixement de cada alumne, saber què és el millor per a cada alumne i avaluar-lo d’una forma justa tenint com a fi que no perdin la motivació per esforçar-se dia a dia. I per aconseguir-ho hem de conèixer i buscar els diferents mitjans o formes d0intervenció que ens permetin donar una resposta adequada a les necessitats personals de tots i cadascun d’ells.
Vull posar èmfasi també el concepte de constructivisme, ja que integra una sèrie de principis que permeten comprendre la complexitat dels processos d’ensenyament-aprenentatge, i que s’articula en torn a l’activitat intel•lectual implicada en la construcció del propi coneixement; cada alumne depèn del seu nivell de desenvolupament i dels coneixements previs que ha anat construint , el que ha de fer el professor és intentar establir vincles entre els nous continguts i els coneixements previs. Zabala explica perfectament com podem aconseguir que els alumnes construeixin el seu aprenentatge.
El que he après llegint aquest article és que en l’educació tot ha de tenir una relació, per establir uns enfocaments adequats per ajudar als alumnes amb el seu procés de construcció de significats sobre els continguts, hem de fer un anàlisi molt complex per aplicar les formes d’intervenció a l’aula adequades per a cada alumne i crear els mitjans per arribar-hi, a part d’això hem de tenir en compte la organització dels continguts, el temps i l’espai adequats en cada moment.
No us feu professors, tot plegat és una feinada !!!
